Les fractures vertebrals osteoporòtiques són més habituals en dones majors de 60 anys, després de la menopausa.

Es produeixen rere un mínim sobreesforç o traumatisme lleu, inclús a vegades es poden produir espontàniament.

Cal un estudi de la densitat mineral òssia adequat i valoració per part de reumatología per instaurar el tractament específic que correspongui.
La fractura vertebral la majoria de vegades va consolidant correctament amb mesures de tractament conservador: repòs relatiu, faixa de confort, rehabilitació amb magnetoteràpia i analgèsia.

En alguns casos on el dolor persisteix al cap d’uns tres mesos rere la fractura es pot plantejar algún intervencionisme com ara la cimentació vertebral en cas que a la RMN s’evidencii persistencia d’edema ossi.

La fractura vertebral tòraco-lumbar no osteoporòtica inclou un ventall molt ampli de lesions que poden requerir tractaments molt diversos.

Per decidir si un pacient necesita una intervenció quirúrgica ens basem en l’estabilitat del fractura (segons els resultats de les proves d’imatge, TC, RMN i radiografia) i en la simptomatologia del pacient (dolor dorsal lumbar, dolor irradiat a cames, lesió neurológica). En cas de necessitar intervenir-se, el tipus de procediment quirúrgic s’escollirà en funció de les característiques de la fractura.