Espondilolistesis i estenosis de canal

L’espondilolisi o fractura de la pars interarticular, habitualment de la vèrtebra L5,és una patologia que es diagnostica amb freqüència en nens i adolescents amb cert predomini al sexe femení i ´es un dels motius més freqüents de consulta de dolor lumbar en adolescents i adults joves.

L’espondilolisi pot anar acompanyada d’espondilolistesi, desplaçament anterior del cos vertebral de la vèrtebra superior respecte a la inferior degut a la lisi. La simptomatologia clínica pot ser dolor lumbar únicament o que vagi associat també a dolor irradiat cap a la cama.

El tractament inicial és la restricció de l’activitat esportiva d’impacte, la fisioteràpia per disminiur l’edema ossi de la pars en cas que estigui present i el suport amb medicació analgésica.

Si el pacient presenta dolor persistent es poden realitzar tractaments mínimament intervencionistes amb infiltracions/radiofreqüència i en última instancia es pot valorar necessitat de cirurgia si no s’aconsegueix controlar el dolor amb mesures menys agressives.
Les opcions quirúrgiques van des d’una reconstrucció de la pars interarticular fins una artrodesi depenent del grau de listesi i discopatia associats que presenti cada pacient.

L’espondilolistesi degenerativa és una patologia freqüent especialment a partir de la cinquena dècada de la vida. Afecta a pacients d’ambdós sexes amb un predomini femení.

Habitualment afecta el nivell L4-L5 i la simptomatologia que pot produir és variada:

• Dolor lumbar
• Dolor radicular a una o ambdues cames per l’estenosi foraminal que produeix la listesi
• Claudicació neurògena de la marxa si l’estenosi de canal central és significativa

D’entrada s’intenta el control de símptomes amb mesures de tractament conservador: exercici físic regular per tonificar la musculatura, rehabilitació i fisioteràpia, pautes curtes d’analgèsics i/o antiinflamatoris. En alguns casos també podem optar per tractaments mitjançant infiltracions i/o rizólisis.

En cas que el/la pacient no millori amb uns mesos de tractament conservador, podem optar per la intervenció quirúrgica. Depenent de la simptomatologia i de les proves d’imatge es pot realitzar des d’una cirurgia descompressiva aïllada sense instrumentar fins a una artrodesi circumferencial amb dispositiu intersomàtic,cal individualitzar cada cas.

L’estenosi de canal lumbar és una patologia que veiem molt habitualment els especialistes de columna.

La simptomatologia típica és la claudicació de la marxa, els/les pacients expliquen que van caminant i al cap d’uns metres han de parar i seure perquè tal de millorar un dolor lumbar baix, glutis i cames que va empitjorant si segueixen deambulant. Cal diferenciar-ho de la claudicació intermitent provocada per una patologia vascular. És important un interrogatori i exploració física detallats, així com la realització de proves d’imatge com ara la RMN.

Si l’estenosi de canal és lleu o moderada moltes vegades es pot millorar sense cirurgia, en canvi,en casos d’estenosi de canal severa, clínica molt invalidant (deambulació limitada a pocs metres) o fracàs del tractament consevador, la cirurgia mitjançant laminectomia descompressiva pot oferir una milloria franca de la capacitat de la marxa.

La mielopatia cervical és la compressió de la mèdul.la a nivell cervical per una hèrnia discal, per osteofits, per calcificació dels lligaments o per una combinació de totes aquestes causes.

La simptomatologia que provoca és sensació d’inestabilitat, inseguretat i torpesa sobretot pels moviments fins de les mans.
Si no es tracta i el pacient ja està simptomàtic, la tendencia és a anar perdent funció i autonomía fins a acabar perdent la capacitat de deambular i de realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

En pacients simptomàtics, amb proves d’imatge que mostren canvi de senyal medul.lar i/o en pacients amb alteració dels potencials evocats (prova neurofisiológica que ens indica si la mèdul.la està malmesa) s’indica intervenció quirúrgica per tal de descomprimir-la, ja sigui per via anterior o per via posterior.