Tractaments realitzats

La via quirúrgica d’accés a la columna cervical més habitualment utilitzada és la via anterior.

S’utilitza com a abordatge per a tractar la majoria d’hèrnies discals i mielopaties sobretot d’un o dos nivells.

La via d’accés és molt anatómica entre plans musculars, un cop realitzada la ressecció discal i la descompressió, s’estabilitza el segment amb una caixa cargolada als cossos vertebrals adjacents o bé amb una caixa i una placa anterior.

Pacient home de 60anys afecte d’una mielopatia compressiva C3-C4 amb canvi de senyal medul.lar que es va intervenir amb una cirurgia descompressiva via anterior amb caixa cargolada.

La técnica TLIF (transforaminal lumbar interbody fusion), és una tècnica d’artrodesi via posterior que ofereix una fusió circumferencial 360º.

Les indicacions per a realitzar-la són diverses, les més comuns són l’espondilolistesis especialment la degenerativa i la discopatia lumbar amb canvis Modic 1,també es pot indicar en altres casos de cirurgies més complexes com a part de suport intersomàtic de la cirurgia de la deformitat.

Pacient home de 48anys amb dolor lumbar irradiat sobretot a la cama dreta que no millora amb tractament conservador.

Es va realitzar una artrodesi circumferencial L4-L5 tipus TLIF amb caixa expansible amb milloria de la simptomatologia preoperatòria.

Els abordatges lumbars anteriors sobretot per treballar els segments L4-L5 i L5-S1, cada cop tenen un ús més extés tant en patologia degenerativa primària com en cirurgies de rescat (pseudoartrosis, infeccions…).

Ofereixen la possibilitat de restablir l’anatomia lumbar adequada de cada pacient ja que els dispositius intersomàtics que es col.loquen permeten un major calibre i una major lordosi que les caixes col.locades per via posterior.

La via d’accés, retroperitoneal, requereix d’un cirurgià experimentat i/o del suport d’un cirurgià vascular ja que el principal risc d’aquesta via és la lesió vascular.

Habitualment, ja sigui realitzat com a via aïllada o en combinació amb un abordatge posterior, oferereix una molt bona recuperació postoperatòria i permet corregir la lordosi requerida per cada pacient.

Pacient home de 42anys que presentava lumbociatàlgia L5 bilateral per espondilolistesi ístmica L5-S1. Es va realitzar artrodesi per doble via L5.S1.

Els bloquejos facetaris i les rizòlisis o radiofreqüències polsades, són tractaments mínimament invasius per intentar oferir una milloria temporal del dolor cervical, dorsal o lumbar en pacients amb dolor per discopatia o artrosi facetària.

En el cas dels bloquejos o infiltracions facetàries, s’injecta sota control escòpic una medicació antiinflamatòria, habitualment un corticoide, i un anestèsic local a nivell de les facetes afectes.

En el cas de la rizòlisi o radiofreqüència, en comptes d’injectar medicació, el que es realitza és transmetre calor a través d’una agulla per anul.lar temporalment la funció de les branques del nervi responsables del dolor. No és un tractament definitiu perquè la branca termocoagulada es regenera però pot oferir una alleujament durant uns mesos o anys en el millor dels casos.

Cap de les dues tècniques requereix ingrés hospitalari, es realitzen de manera ambulatòria i tot i que no són efectives en tots els pacients són tècniques relativament segures que val la pena intentar si han fracassat altres opcions més conservadores de tractament i les proves d’imatge mostren una patologia que se’n pot beneficiar.

Les tècniques quirúrgiques descompressives sense instrumentar per tractar la hèrnia discal, l’estenosi de canal central, de foràmens o de recessos laterals, intentem que siguin el menys agressives posibles per tal d’oferir una recuperació el més rápida possible.

Podem realitzar cirurgia oberta amb mini-incisions o cirurgies mínimament invasives amb suport de microscopi.

Pacient home de 42anys que presentava una hèrnia discal L4-l5 esquerre extruïda i migrada que va ser intervingut mitjançant microdiscectomia.

RMN postoperatòria un cop ressecada la hèrnia discal.

Les tècniques de cimentació vertebral s’indiquen en casos de fractures vertebrals osteoporòtiques que no milloren amb mesures de tractament conservador un cop passats 2-3 mesos de la lesió.

Són tècniques mínimamen invasives que normalment es realitzen amb sedació, sense necesitat d’anestèsia general i que requereixen unes hores d’observació a l’hospital i/o una nit nit d’ingrés.

Tot i que la majoria de pacients amb fractures vertebrals osteoporòtiques evolucionaran bé amb repós relatiu, analgèsia, faixa de confort i rehabilitació, són una técnica a tenir en compte en aquells casos de dolor persistent.

Pacient dona de 75 anys que va patir fractura vèrtebra T8 sense traumatisme previ, després de tres mesos de mesures de tractament conservador la pacient seguía amb dolor invalidant motiu pel qual es va indicar cimentació vertebral amb bona evolució posterior.

Els abordatge laterals (XLIF) i/o oblics (OLIF), són vies d’accés al disc intervertebral a través del psoas en el cas de XLIF o anterior a aquest en el cas de l’OLIF. S’utilitzen per tal de col.locar dispositius intersomàtics que ens millorin la lordosi lumbar i/o el balanç sagital per vies mínimament invasives i/o per poder poder col.locar implants intersomàtics de major calibre que optimitzin la fusió òssia i redueixin el risc de pseudoartrosi (falta de fusió).

Són tècniques que de manera aïllada o en combinació amb abordatges posteriors cada cop s’utilitzen més.

Cal individualitzar cada cas per oferir la millor opció terapéutica a cada pacient.

Pacient dona de 71anys, intervinguda 10 anys abans d’artrodesi tipus TLIF L4-L5. Presentava en els últims anys dolor lumbar irradiat a les dues cames i molta limitació per caminar. A la RMN podem veure una estenosi de canal molt severa a nivell L3-L4 (malaltia de segment adjacent).

Pacient dona de 71anys, intervinguda 10 anys abans d’artrodesi tipus TLIF L4-L5. Presentava en els últims anys dolor lumbar irradiat a les dues cames i molta limitació per caminar. A la RMN podem veure una estenosi de canal molt severa a nivell L3-L4 (malaltia de segment adjacent).