Discopatia i Síndrome facetària

L’artrosi de les facetes articulars és un fenòmen degeneratiu de la columna que s’inicia a partir de la tercera dècada de la vida i moltes vegades va associat a la discopatia del nivell afectat.

Els símptomes típics són el dolor i la rigidesa de predomini matutí que va millorant a mesura que van progressant amb l’activitat, també és típic el dolor al realitzar hiperextensió de la columna.

Per tal de controlar els símptomes és molt important la realització d’exercici físic regular per tal de tonificar la musculatura paravertebral i el core en cas que l’artrosi facetària sigui lumbar.

També pot ajudar a controlar la simptomatologia, la realització de bloquejos facetaris i/o radiofreqüència per tal de disminuir temporalment el nivell de dolor.

La degeneració discal lumbar, la pèrdua de contingut hídric del disc, es produeix a partir de la segona dècada de la vida. La presentación clínica és molt variable,hi ha pacients amb discopaties multinivell que pràcticamen no presenten dolor i en canvi d’altres es veuen molt limitats.

Tot i que cal avaluar cada pacient de manera individual, la recomanació d’entrada és intentar el control de símptomes sense cirurgia.És molt important el treball de tonificació muscular, els estiraments i la reeducació postural. En moments puntuals de brots aguts l’analgèsia i les infiltracions o bloquejos també hi poden tenir un paper.

En aquells casos refractaris al tractament conservador i amb discopaties selectives amb unes característiques radiològiques concretes, es pot valorar cirurgia que cal individualitzar en cada cas.

Es tracta de la infecció dels discs intervertebrals i les vèrtebres adjacents.

La majoria de vegades es produeix per disseminació hematógena, el pacient presenta una infecció activa o silent a alguna part del cos (pulmonar,gastrointestinal, flemó dentari, infecció d’orina…) que provoca una disseminació i proliferació de gèrmens a la columna.

La simptomatologia clínica és el dolor cervical/dorsal o lumbar de ritme inflamatori,depenent de la presència o no de l’espai epidural, pot existir dolor irradiat i/o déficit motor.

El tractament inicial és mèdic, instaurant antibioterapia endovenosa empírica un cop obtingudes mostres i posteriorment específica pel gèrmen causal.En alguns casos pot caldre realitzar cirurgia per exemple si es produeix una inestabilitat mecánica que cal artrodesar o si existeix compromís d’elements neurals que cal descomprimir.La majoria de vegades però, la infecció es pot solucionar sense necessitat d’intervencionisme quirúrgic.

La malaltia oncológica disseminada és cada cop més habitual, per l’increment en la incidència tumoral però també per la major supervivència i tendència a la cronificació de la malaltia en molts casos.

No es pot fer un plantejament generalitzat de tractament, ja que depenent dels símptomes, de l’estadi de la malaltia, de l’estat general del pacient i la patologia local vertebral caldrà fer una proposta individualitzada de tractament mitjançant un abordatge multidisciplinar i el suport d’algoritmes i tests que ens orienten cap a la millor opció per cada pacient.